Teatre de l’oprimit i l’oprimida

 Teatre de l’oprimit i l’oprimida

Hola chic@s!! Bon dia! Avui us vinc a contar l’experiència que he viscut aquest any en conjunt de les meues companyes de classe, les quals han fet possible aquesta experiència.

Primer de tot, parlaré de què és el teatre de l’oprimit i l’oprimida, perquè la veritat no crec que sapieu de què us estic parlant, jo tampoc ho sabia abans de començar aquesta aventura d’emocions.

El teatre de l’oprimit i l’oprimida és una variant del teatre, en la que no es tracta d'estudiar un text i interpretar-lo. En aquesta variant del teatre, del que es tracta és de treballar les opressions que tenim, ja siguen internes com externes, com les opressions familiar, les pròpies barreres que tu mateixa el poses, el masclisme, l’LGBTIfòbia... i moltes altres opressions que per desgràcia hui en dia vivim. Però teatre va més enllà de tot açò, teatre és un procés en el qual tu creixes i evoluciones com a persona, i no soles tu, el teu grup també. Com nosaltres, que hem crescut totes juntes, aprenent sempre uns d’altres i obrint els nostres cors a les demès.

Però... nosaltres hem dut les nostres sessions de teatre a altre nivell, ja que hem treballat en una opressió que les engloba totes, el Feixisme. Nosaltres durant aquest procés, hem treballat en totes les opressions que van significar per a la població d’Espanya en la dictadura que hi vam tindre. En concret,varem treballar la memòria històrica.

Com a professional, aquesta ferramenta ha fet que jo puga veure el que realment és TASOCT. Un mitjà per al canvi i la transformació, tant de les problemàtiques socials que hi ha avui en dia, com per al pensament de les persones.

Però per a mi el més important ha sigut el gran canvi que ha produït aquest procés en l'àmbit personal. Gràcies a aquestes sessions en les meues companyes, he aprés a sentir més totes les emocions, rebre també aquelles emocions socialment roïns i veure-les com una emoció més, la cula he de sentir i aprendre d’ella. També he aprés a ser pacient, a perdrem les coses en calma i sobretot mourem i treballar perquè les coses sorgisquen, no esperar que ningú em faça el treball, si em meneje sorgeixen les causalitats, que no casualitats.

Per últim donar gràcies a totes les meues companyes i al professorat implicat en aquest procés, ja que sense elles tot açò no haguera sigut possible.

Per si vos interessa, us deixe el link del resultat del nostre treball, l’obra:

https://www.youtube.com/watch?v=C1Km5f3V0mQ 

Publicat per: Sabrina Ortega Alcalá.