CULTURA D’UN POBLE

 Hola bona vesprada lectors/es!

M’anomene Sabrina Ortega Alcalá i sóc alumna de 1r de TASOCT de l’institut IES JORDI DE SANT JORDI. Avui vinc a contar-vos algo un poc fora de lo comú. Avui vos contaré un poc sobre la meua experiencia viscuda el passat 13 de gener, on varem fer una visita a dos museus d’ací de València; el museu d'Etnologia i el Centre de Cultura Contemporánea el Carmen; dos museus completament diferents, però amb una cosa en comú, la cultura del nostre poble.

Vam començar la visita en el museu d'etnologia. Com estem en la situació en la que estem, varem entrar per grups de sis persones. El meu grup va ser el segon en entrar. Al entrar ens va rebre una mediadora cultural, que sería la encarregada de fer-nos la visita, i mireu per aón, ella també era d’Alcoi! Abans de començar la visita al museu, ens va explicar quins departaments hi havien en el museu. Nosaltres li preguntarem si el nostre perfil profesional tenía cabuda en un museu com aquest, i ens va dir que sí, que podem en un futur fer les pràctiques allí e inclús treballar. Però ens va especificar que el nostre perfil d Animadors Socioculturals, tindria cabuda en el departament d’activitats, especialment dirigides a famílies. 

Per començar al visita en aquest museu, vam pujar unes escales, en les que les parets hi había un mural, fet per la Nena guapa i David de limón, dos pintors d’art urba. Aquest mural reflectava tot el món simbólic de la cultura valenciana, combinant els trets culturals d’avans amb els de l’actulitat. I al aplegar al final de les escales, que era on començava l’exposició que navem a vore, hi habien unes paraules penjades, que ens va explicar que eren paraules que representaven la cultura valenciana.

I ara si que si...començem l’exposició!. Al entrar a l’exposició lo primer que es vam trobar va ser un espill, en el que hi havia un dibuix, pero que si et fixes be, eren frases escrites. I es preguntareu, frases? Pues si, frases. En a última remodelació del museu, varen preguntar a diferents persones que era per a ell/es la cultura, llavors, aquestes frases de les que parle, era la concepció de la cultura que tenen unes persones. I al costat d’aquest espill hi havia una il·lustració, la cual era com si fora el joc del Pictureka (joc el cuál el tablero está ple de dibuixos i tens que trobar un entre tots estos), perquè estava ple de dibuixos del món simbòlic de la cultura valenciana, era impressionant!

Al costat d’aquesta il·lustració estaven exposats objectes mítics de la nostra cultura. Objectes que tothom ha vist a casa o en la dels avis. 

Després tot lo que era l’exposició donava com un salt en el temps, del passat del nostre poble, a com és ara. Per a donar un toc més visual a la visita, en el terra, hi había una línea temporal, es a dir, era una línea que hi había que seguir, i quan els objectes que estaven exposats eren del passat la línea era taronja i amb un xicotet pas de vianants, es degradava el color taronja a bla, sent el color blau, el mateix objecte en l’actualitat. D’aquesta forma, es veu molt clarament el salt en el temps del que parlava i pots veure com han canviat les coses. En aquesta exposició hi había desde cotxes, fins a parades de autobús, de abans i ara. La veritat una experiència molt xula. I també per veure les vestimentes que es tenien abans hi havia com un cambiador virtual, el cuál él provaba la roba. 

Al acabar esta visita, es varem dirigir a l’altre museu; el CCCC (Centre de Cultura Contemporánea el Carmen). 

Aquesta visita va ser completament diferent, no teníem a ningú que ens guiara durant la visita, anavem per lliure. 

Per començar ens varem reunir en una especie de saló d’actes, en el que un treballador del museu, ens va explicar un poc la seua metodología, sobre el projectes que estan duent a terme, la cabuda del nostre perfil de treball en aquest museu i demés. 

Seguidament ens va dir que el museu era pràcticament nostre, podíem veure totes les exposicions que hi havien en el museu en el moment. Jo tan sols hi vaig veure dos, perque em tirava un bon rato en cada una per entendre l’exposició, que sent sincera, no vaig acabar d’entendre. 

La primera que vaig anar a veure, no la vaig entendre per a res. Eren figures de arcilla, que tenien la textura de la llana i estaven pintades de colors. En esta mateixa exposició també hi havia videos; en uno d’ells, apareixien dos persones, una estaba en els ulls tancats i l’altra tenía una discapacitat visual, la cual agafa la mà de la persona amb els ulls tancats i amb ella i un retolador, dibuixava algo, que per a mi no tenia cap sentit. I el segón video era un poc desconcertant, ja què era una gravació de una colonoscopia d’un home. Com vos deia, no li vaig trobar ningún sentit…

La segona i última exposició a la que vaig anar era una sala plena de pantalles. En totes hi havia una especie de sensor en el que podies fer com si fora un ratolí i posar vídeos, articles, fotos,etc. moltes coses i temàtiques entre les que elegir.  

La veritat haguera volgut vor més exposicións de les que hi havien, pero no em va ser possible, pero de segur que tornaré.

Fins ací el meu blog de hui, espere que us haja agradat i que si vos pica un poc la curiositat, no dubteu en visitar aquestos museus. 

Fins aviat!!